La dona

La camisa

       
Es portava pel dia i a la nit com a camisa de dormir, de teixits gruixuts, lli, cotó, per a les dones rurals, i més fines de seda per a les dones de ciutat, el tronc de la camisa era de teles més gruixudes i les mànegues eren de teixits més fins, que és la part que més es veu. Cobreix des dels muscles fins als genolls, escot ampli, quadrat o rodó adornat amb randa, així com també el baix de les mànegues. En la unió de la mànega amb el cos, (cisa) es col·loca un suplement en forma de quadrat per a donar mes folgança a la mànega i el tronc.

Pantaló de camalet, (pantalón interior)

 

          
Protegia les cames del fred, de la cintura fins als genolls, camals amplis el vol dels quals s'arreplega aproximadament a l'altura dels genolls, amb randa en la part baixa.

Brial, (enaguas)


Directament per damunt de la camisa, teixits de lli, amb gran vol de tres o quatre metres arreplegats en la cintura amb plecs subjectes amb una cinta, la vora està adornada amb volants.

Mitja o calça, (la media)

             
 Protegeix les cames del fred, són llises o calades, i els materials poden ser de seda, llana o cotó, teixides a mà, cobreix de  forma ajustada el peu i la cama fins al genoll.

Lligacames, (ligas)


Per a subjectar les calces, són cintes de sedes o altres materials, que es lliguen lateralment amb un llaç, en la part superior de la calça.

Falda, (zagalejo), (Guardapiés)

               
De la cintura fins als turmells molt àmplia de 4 o més metres, amb diferents volants i adorns, les teles eren domassos i sedes, les més fines, i cretones i cotó les més comunes, amb plecs i lligades a la cintura amb cintes, (veta).

Coteta, (Justillo), (Cotilla)

    
Cobreix el cos des de, els muscles fins a la cintura deixant els braços  al descobert molt ajustada al tronc, escotat ja que oprimeix el pit, obert per davant i s'ajusta amb un cordó. Sedes rases més fines i cotons per a gent humil, (llauradors). Esta peça va acompanyada de la camisa i és semblant al gipó, (jubón), que va proveïda de mànegue
s.

Gipó, (Jubón)

   
Peça proveïda de mànegues, és semblant al (justillo), i  no precisa camisa, porta escot adornat, poden anar amb randa, (puntilla) o sense ella, de teixits gruixuts per a protegir-se del fred.

Mocador de pit, (pañuelo de cuello)


Poden ser quadrats de al voltant d'un metre i es dobleguen obliquament, encara que alguns són triangulars; es col·loquen sobre els muscles amb el bec en l'esquena i les dos puntes restants cap a davant sobre el pit, estan fets de cotó, seda, lli, són de colors o blancs.

Devantal, (Delantal)

         
Els més fins es portaven d'adorn ja que les teles eren de sedes o de tul brodades i amb randes, les més rurals eren teles gruixudes de fil, cotó, ja que eren per a labors domèstiques o per al camp.

 Sabates

Sabates; negres o de colors, de pell, amb tacó o pla, amb empenya i adorns.

Espardenya, (alpargata)

        
Sola d'espart, la  puntera i taló del mateix material o un altre,  serveixen per a ajustar el taló i els dits dels peus, recolzats en la sola per mig de cintes, (vetes), encreuades.

Pentinat

       
Les dones portaven el cabell llarg que pentinaven arreplegant-lo fent un talp, (monyo), front descoberta i ratlla al mig, el monyo, se subjecta amb una agulla d'argent o bronze, les dones dels pobles quan portaven el cabell solt acostumaven a arreplegar-lo  amb una xàrcia, (còfia), per a festes, i un mocador d'home per al treball del camp.

La pinta, (peineta)

       

És un adorn que es col·loca damunt del monyo, eren de plata o de bronze.

Arracades, (pendientes)

     
De plata, o  bronze, amb pedres de colors, solen ser grans i allargades.

Joies

         

Rosari, creu, medalla, es col·loca en el coll com a collaret amb una cinta o cadena a manera d'adorn.