La Moda

La moda al S. XVIII i XIX resta molt lluny del concepte que ara tenim de 'moda'. Quan ara les modes muden cada temporada, cal tenir en compte que antigament la roba inclús s'heretava, es descosien peces desgastades i se n'afegien de noves. En conjunt, la indumentària valenciana dels segles XVIII al XIX, amb l'excepció d'algunes peces heretades del passat -com els saragüells-, respon a variants locals de l'estructura de la moda europea occidental.

La moda venia de París i Londres on era copiada per la noblesa de la que copiava al temps el poble pla, adaptant-la a les seues costums, situació econòmica i manera de viure. Durant el S. XVIII i la meitat del XIX, les modes no canvien l'estructura del vestit, sino que n'afecten només els detalls. És a finals del S. XIX i principis del XX quan el canvi és més complet i profund. Les dones ja no utilitzen el gipó sinò el sac, han canviat el mocador de coll per la toqueta, s'han canviat el monyo i ja no gasten davantal per a mudar-se. Quant als homes, ja es posen pantaló llarg arraconant calçons i saragüells i s'estén la brusa, peça que va substituint el jopetí i la jupa.  

El clima condiciona les variacions de la indumentària i a les regions interiors d'hiverns llargs, no han desenrotllat una indumentària apropiada per la calor i en arribar l'estiu, el que fan és alleugerir el vestit i suprimir peces d'abric (peücs i calcetins, jupa, capa, manta ...) per contra de les zones litorals. Si bé no ha hagut un estil de vestir propi de determinats oficis o treballs (ni tan sols els llauradors anaven vestits de "llauradors"), la nostra societat tradicional feia molta diferència en quant utilitzar un tipus de roba per a cada ocasió, cosa que ara ja va perdent-se. Es mantenia el costum d'estrenar alguna peça o un vestit per la Purissima, el Corpus, Pasqüa o les Festes Patronals, distingint clarament la roba d'entre-setmana i roba del diumenge, roba de feina, d'anar net, de mudar-se o de festa.

La varietat de teixits abarca des del cotó (cretona, percal, batista, retort, moletó), les fibres vegetals (llenç, fil, nipis), la seda (domascat, brocat, tafetà, crespó, setí, mussolina, aldúcar) a la llana (estam, estamenya, merí, drap, franel.la), etc.