ARTICLE DE: Joan Josep Pascual Gisbert
Efectivament, uns mesos abans d’esclatar la guerra civil en 1936, la Junta Directiva de la Foguera de l’Ajuntament d’Alacant es desplaçà a Muro i va contractar les balladores i balladors del carrer “Palàcio” per a actuar en la plaça de bous durant les Fogueres de Sant Joan 1936. Rafael Alcaraz Calatayud el Fuster reuní tots els balladors i balladores i escollí les deu parelles que ho feien amb més gràcia. Ens contaren que, tant en el viatge per la Carrasqueta d’anada i tornada, entropessaren en distints controls militars… Començaven a haver rumors de que la situació política era delicada i es temia el pitjor.
I una vegada els balladors en mig de la plaça, el so de la dolçaina (que era d’Alfarrasí) i el tabalet es perdia en aquell recinte tan gran i els espectadors començaren a xiular i escridassar de tal manera que van haver d’eixir alguns membres de la Unió Musical, que també havia estat contractada per a tocar en la barraca d’una foguera, per a acompanyar-los musicalment. D’aquesta manera casual, s’inicià una forta relació entre la banda de música i les danses de Muro que cada any es ballen al carrer “Palàcio” i que tindria la seua continuïtat després de la guerra. Aquesta actuació fou un dels esdeveniments més recordats, comentats i destacats per tots els músics i balladors d’aquesta època.
Tanmateix, aquesta intervenció en la plaça de bous cridà l’atenció a uns espectadors molt especials: eren ciutadans d’Orà (Algèria) que cada any plantaven una “foguera” a l’Explanada. Aleshores, s’entaularen conversacions per a contractar la Unió Musical –eixe mateix any havia anat la Unió Musical Contestana- per a tocar en les seues festes en Orà. Malauradament, un mes més tard esclatà la guerra civil i no es pogué complir la que haguera estat la primera eixida a l’estranger d’una banda de música del nostre poble. (En la dècada dels noranta existiren algunes proposicions per a actuar a altres països europeus que foren desestimades per problemes de desplaçament).
Segons ens contaren, casualment, la vespra de l’alçament militar la Unió Musical estava realitzant un dels tradicionals concerts que es realitzaven a la plaça de l’Església, però per ordre de l’alcalde hagué de suspendre’s a mitjans de la seua interpretació, perquè havien arribat ja algunes notícies sobre l’imminent alçament militar contra el govern de la República. Per raons òbvies, des de 1936 fins a 1939 desaparegué la recentment fundada banda.
CARTELL ANUNCIADOR OFICIAL DE
LES FOGUERES DE ST. JOAN D’ALACANT ANY 1936:
Grup de balladors (1936). Grup de balladors i balladores. Aquesta fotografia es feu en la cotxera de Miquel Payà el Sacristà (situada a l’avinguda del País Valencià) setmanes abans de la famosa actuació alacantina. Les persones amb vestit d’home són les que van vindre des d’Alacant a contractar als balladors murers. Els vestits nous s’havien cosit ex-professo amb la particularitat en les faldes de línies en vertical.
Fogueres d’Alacant (1936). Aquesta fotografia se la feren les balladores i balladors en companyia de la banda Unió Musical de Muro quan actuaren a la plaça de bous per les Fogueres de Sant Joan d’Alacant. Com podem observar, l’existència de músics de les tres bandes ens confirma que en eixe any ja s’havien fusionat en una sola banda:
Plaça de bous d’Alacant (1936). Aquesta actuació fou un dels esdeveniments més recordats, comentats i destacats per tots els músics i balladors d’aquella època. Al fons s’observa un grup de músics de la banda Unió Musical de Muro que eixiren a acompanyar-los donat que el so de la dolçaina i el tabalet era fluix i es perdia en la plaça. En primer terme, Emilio Margarit Castelló i Josefa Jordá Pascual Pepeta.
Reproducció fotografies: Mª José Mengual Fitor
Fotografies antigues: Arxiu de Mª José Mengual Fitor i Joan Josep Pascual Gisbert.
